4cats

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia ha dictaminat eximir Sèrbia de qualsevol responsabilitat directa en els fets del reconegut genocidi contra 8.000 musulmans bosnians a Srebrenica, el juliol de 1995. Es tracta, una vegada més, d’una aberració jurídica i moral perpetrada per una cort de jutges internacionals que representa l’ombra arbitrària de les Nacions Unides, a dia d’avui convertida en una organització de circumstàncies (que no de democràcies) entumides.

Tot i així, caldria repassar la història d’aquells dies. Sembla ser que Washington, Belgrad, Sarajevo i les Nacions Unides estaven al corrent de la tragèdia que s’apropava, i no van fer altre cosa que resignar-se, i treure’n algun rèdit. Molt recomanable l’anàlisi d’un expert en el conflicte dels Balcans, Francisco Veiga:

Però davant la indignació i el precedent històric que ha causat la sentència pels crims de Srebrenica, ressonen moltes preguntes: Qui paga la factura emocional i econòmica de les atrocitats comeses a una població mutilada, vexada i humiliada? Les milícies paramilitars de l’exèrcit dels Serbis de Bòsnia, culpables a ulls del món, no lluïen les mateixes insígnies i emblemes que avui constitueixen la reconeguda República de Sèrbia? Quina és la intenció d’exculpar Sèrbia i lliurar-la de no pagar reparacions de guerra?

A propòsit de la configuració del Tribunal Internacional: Rússia, Xina i els Estats Units, exemples magnànims de justícia planetària, compten amb un membre permanent en aquesta Cort Internacional de 15 jutges. Quan es convidarà Israel a formar part d’aquesta associació de veïns per la pau? I quan s’exigirà als Estats, l’exercici de la voluntat política d’entregar els sospitosos de crims contra la humanitat?

Corren mals temps per les víctimes, particularment si no són del primer món, o tenen creences més enllà del Vaticà. Sabra i Chatila queden lluny, mentre Sharon moribund es resisteix a ocupar un seient reservat entre els carnissers Mladic i Karadzic, al “panteó dels macabres”. Encara avui es continuen localitzant foses comuns a Srebrenica.

Me planteo la pregunta de cuál es la función de un órgano de Justicia a nivel internacional. Juicio sobre la masa etérea de un Estado, es decir jueces sin acusados. Es el caso de Srebrenica, República de Srpska, ciudad olvidada, símbolo cruel de una cruzada Serbia. El rompecabezas balcánico deviene una realidad aparcada. Después de una década podemos afirmar a su vez que Bosnia fue cómplice de tal símbolo, junto con los enclaves de Žepa y Gorazde, eso sí, fielmente guardados en el bolsillo de algún explotador político. Sin olvidar el pecado croata llamado Krajina, Srebrenica fue perfectamente diseñada como torna balcánica a cambio de un Estado. Símbolo interesado. Vacuo periodismo, vacua Corte Internacional de Justicia. Y el gran Ignatieff llamó la atención sobre los riesgos de convertir los derechos humanos en base de una política.

El Tribunal de la Haia ha dictat sentencia: “La massacre d’Srebenica no es pot atribuir a Sèrbia”. I la meva resposta és: I què?

La sentència arriba més d’una dècada després de la matança. En els mitjans ha ocupat algun marge de pàgina de diari i alguna petita menció als informatius televisius, entre els successos i els esports. I res més. I doncs, què esperàveu?

Evidentment, el ridícul majúscul que fa l’organisme amb seu holandesa és espectacular però no menys de l’esperat. Com volem que el tribunal de la Haia descarregui la seva força sobre Sèrbia mentre ha tancat els ulls davant de Txetxènia, no ha obert la boca sobre Guantànamo, o mentre s’ha fet el suec sobre Irak?

Fa molt temps que la majoria d’organismes internacionals no estan a l’alçada requerida dels successos pels que han de prendre partit o que han de jutjar.
D’aquí que al Tribunal de la Haia no li hagi tremolat el pols per signar i perpetrar una sentència tan lamentable on certifica els milers de morts, els quasi 8.000 desapareguts, les violacions, les tortures, és a dir, on descriu la culpa però no troba culpables. Sí senyors, tenim una massacre, tenim un genocidi, però el banc dels acusats continua buit.

I no sé perquè, però aquesta pel·lícula em sona. Els culpables, tots aquells criminals responsables de l’exèrcit serbi que van arrasar Srebenica no seran mai atrapats. Acabaran els seus dies, alguns entre el tràfic d’armes i de droga, d’altres descansaran en algun país de clima càlid i geografia difícil o reapareixeran d’aquí uns anys com a dirigents d’algun nou partit populista de dubtosa reputació que es presenta a uns comicis.

Però llavors ja serà massa tard. Ni els mitjans, ni els governs, ni la Haia, ni ningú ja no els recordarà. Només les famílies que ho van perdre tots en aquells dies, en aquella ciutat, el nom de la qual ja quedarà escrita per sempre en la llista negre dels horrors del segle XX.

Las siguientes imágenes extraídas de un documento histórico emitido por la BBC, muestran el cinismo, el fracaso, la manipulación de un conflicto donde ninguna de las partes apostó por una solución que no pasara por la tragedia y la muerte de civiles como mal menor.

Una semana después de la masacre de Srebrenica, el coronel de los Cascos Azules Thomas Karremans y sus hombres, encargados de la protección de los civiles bosnios, amenazados de muerte por las milicias serbobosnias y abandonados a su suerte por la ONU, son retirados y repatriados posteriormente. Mladic y Krstic, responsables de las atrocidades, custodian otro Auswitch para la historia.

Ahora le pedimos cuentas a una Corte Penal Internacional que como las Naciones Unidas en su día, miró para otro lado. Vergüenza.